Llops a Banff, tot un problema

Dissertation Writing Assistance The Introduction

http://purdue.lambdaphiepsilon.com/dissertation-study-limitations/ Dissertation Study Limitations

Help Make A Good Thesis Statement

Buy Female Viagra Reviews

view Someone To Write My Paper

Publicat dins de Canadà, Fauna | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

La curiosa bandera d’Alaska

http://digsafelyoregon.com/dissertation-sur-la-fable-de-la-fontaine/ Dissertation Sur La Fable De La Fontaine

Dissertation 1ere Es Economie La bandera va ser triada el 1927, quan Alaska no era ni tan sols un estat, sinó un territori pertanyent als Estats Units, que l’havien comprat al segle XIX a Rússia. En el més pur estil americà, van fer un concurs entre els escolars d’Alaska, per veure qui aportava el millor disseny. I un noi d’origen indígena, que a més vivia en un orfenat, va guanyar el premi de 1000 dòlars (poca broma) i un rellotge. Es deia Benny Benson, i es va fer tan famós, que avui dia l’aeroport de Kodiak (a les illes Aleutianes) porta el seu nom.
Pel noi, la constel·lació representa l’ós, un animal poderós i fort, respectat en la cultura indígena. I l’estrella polar indica que Alaska és el territori (estat des del 1959) més al nord dels Estats Units. Personalment, m’agrada afegir que a més, el carro gran té la mateixa forma que l’estat: una part central i l’anomenat mànec de la paella (el sud-est d’Alaska o “panhandle”). Però això és collita pròpia, que imaginació no me’n falta…



Publicat dins de Alaska | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Les llúdrigues marines del Pacífic

http://macaulay.cuny.edu/redesign/how-to-start-a-literature-review-for-a-dissertation/ How To Start A Literature Review For A Dissertation En primer lloc, cal ressenyar que és una sort de poder-les observar, ja que foren caçades fins gairebé exterminar-les, durant els segles XVIII i XIX. Per exemple, se sap que les més de 3000 que viuen a la costa de Califòrnia són descendents de grup de tan sols 50 que van aconseguir sobreviure. El motiu de ser caçades era la seva pell. La llúdriga marina no disposa de grassa que la protegeixi de les temperatures del mar, com si tenen les balenes, els dofins, les foques… En canvi, ha desenvolupat un pelatge extraordinari. De fet, és l’animal que té més pel per centímetre quadrat. Té dos tipus de pel, un de llarg que fa d’impermeable, i un de curt que és molt dens i evita per tant les pèrdues de calor corporal.
El fet de no tenir grassa l’obliga a dues activitats. L’una, sembla que s’estiguin gratant constanment. Però el que estan fent és cuidar el seu pelatge, i mantenir-lo net i en bon estat. És per això també que es dobleguen de forma sorprenent, amb la seva boca i mans arriben a qualsevol part del seu cos: cal cuidar la “roba”, que a fora fresca!

http://context.upc.es/index.php?dissertation-le-comportement-de-la-victime Dissertation Le Comportement De La Victime La segona activitat és que no paren de menjar, ja que els cal molta energia per mantenir el cos calent a les fredes aigües del Pacífic. Es capbussen i arrepleguen crancs, moluscs, cargols… en definitiva, són carnívores, especialitzades en closca. I aquí sorgeix un altre element característic d’aquestes llúdrigues: un cop agafat el tiberi, també arrepleguen una pedra del fons marí. Surten a la superfície, es posen d’esquenes (suren molt fàcilment gràcies als seus grans pulmons, que creen grans bosses d’aire), posen el menjar sobre la seva panxa, i amb amb la pedra agafada amb la mà, piquen sobre la closca de la bestiola que es volen cruspir. Trencada la closca, ja només els queda gaudir de la carn del pobre molusc, cranc o cargol…
Solen anar en grups, i se les veu de lluny, surant sobre l’aigua, gairebé sempre panxa enlaire. Fora de l’aigua són maldestres, en comptades ocasions les hi podreu veure. A la zona d’Alaska, a prop de diverses glaceres, se les pot observar reposant sobre blocs de gel. Costa de creure, però ho fan per escalfar-se, el cos perd menys calor sobre el gel que dins de l’aigua (si més no a l’aigua d’Alaska).
Us deixo amb un video d’una filmació feta a l’oceanogràfic de Lisboa (autor, Xavier Bayod Farré, autor d’un interessant canal de YouTube sobre fauna i del blog Zoològic Virtual).

go Article Writing Service

http://uplankton.com/viagra-colours/ Viagra Colours

Publicat dins de Alaska, Canadà, Estats Units, Fauna, Viatjar | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Sant Xavier de Bac – Arizona

http://www.csfederalismo.it/?dissertation-apologue-cazotte Dissertation Apologue Cazotte Ara bé, al segle XVII ja se n’havien creat d’altres, sobretot a la regió del desert de Sonora. Eren missions dels jesuïtes, que més tard foren expulsats per Carles III (i substituïts per l’orde dels franciscans). Una de les primeres, més grans, i que en millor estat han arribat fins els nostres dies, és la de Sant Xavier de Bac. Si em permeteu, una obra d’art que val molt la pena de visitar. Fou fundada el 1692 pel missioner Francisco Eusebio Kino en territori de la tribu dels Tohono O’odham (“Gent del desert”, antigament coneguts com a Papago), al sud de l’actual Tucson, a l’estat d’Arizona. La missió va viure temps difícils degut als atacs dels Apatxes. Però l’avenç dels espanyols, junt amb l’impuls dels franciscans, van aconseguir aixecar aquesta església de grans dimensions. La mà d’obra fou principalment indígena, de les tribus Tohono O’odham i Yaqui. Aquest darrer punt és important perquè sempre han sentit San Xavier de Bac com a quelcom de propi.
En fer-se independent d’Espanya, Mèxic no va tardar en expulsar tots els capellans espanyols, entre ells el de Sant Xavier. No va enviar ningú a substituir-lo. Si l’església es va mantenir dempeus i en prou bon estat fou gràcies a les tribus locals, que se’n van encarregar.

http://www.oalth.gr/entrepreneurship-education-phd-thesis/ Entrepreneurship Education Phd Thesis Un cop el territori va passar a mans nord-americanes durant el segle XIX, l’església va quedar englobada dins de la diòcesi de Santa Fe, que ben aviat hi va posar els diners per a la seva restauració i manteniment. Finalment, el 1960 fou declarada Lloc d’Interès Històric Nacional.
L’església es manté activa, i es pot visitar. Aquí en teniu algunes fotos dins d’aquesta galeria que vaig fer sobre el sud d’Arizona.

Publicat dins de Estats Units, Pobles indígenes | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Un “Open Jaw” no és més car

Georgia Tech Admissions Essay

click Online Professional Resume Writing Services Brisbane

Comprar Viagra Df

http://macaulay.cuny.edu/community/wp-content/blogs.dir/15/custom-writing-org-research-papers/ Custom Writing Org Research Papers

http://www.socio.msu.ru/?econ-assignment-help Econ Assignment Help

Research Paper On Health

Publicat dins de Viatjar | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Tòtems

http://www.nfz-lublin.pl/?will-write-research-paper Will Write Research Paper Començaré provant de respondre a aquesta darrera pregunta. Tenint en compte que el gran antropòleg Claude Lévi-Strauss (el meu ídol) va escriure una de les seves grans i espesses obres sobre aquest tema (El Pensament Salvatge), va quedar clar que un tòtem és una representació simbòlica d’un grup humà (família extensa, poble, tribu…) que es relaciona amb els seus llinatges o avantpassats. Es tracta d’un tronc esculpit, en el que s’hi representen unes figures d’animals, corresponents a clans o llinatges. La combinatòria d’aquestes figures, i la combinatòria de diferents tòtems, indica a tota persona pertanyent al grup qui viu en una casa, poble, regió… Podem dir que és un llenguatge simbòlic basat en el pensament analògic.
Les figures representades als tòtems solen ser el corb, la granota, l’orca, el llop, l’ós… en general animals amb uns poders determinats, lligats a uns clans o filiacions familiars. Cal tenir en compte que les cultures que generen els tòtems tenen uns sistemes familiars molt complexos, amb rígides normes de comportament i relacions entre els individus. Per exemple, amb qui pots o no casar-te o qui s’encarregarà d’organitzar el teu funeral… El joc de poders entre clans (representats pels animals) teixien l’entremat socials d’aquestes tribus, fins i tot entre elles (marcant, per exemple, am qui es podia comerciar).

http://kaiasand.net/apology-essay/ Apology Essay Si ja heu entès el que és un tòtem, ara passarem a saber on n’hi ha, de tòtems. No totes les cultures indígenes nord-americanes tenien aquests sistemes de filiació i de clans. És més, aquest sistema social només el trobàvem a les cultures del nord-oest, a prop o en connexió amb el Pacífic. En resum: des de l’estat de Washington, fins al sud-est d’Alaska, passant per l’oest del Canadà.
Un altre punt important. Els tòtems eren i són fets de fusta. La zona de la costa del Pacífic és de les més humides del món, i plou tot sovint (us ho puc ben assegurar, que bonic que és el dia que surt el Sol…). De fet, per això hi ha tant de boscos, i conseqüentment, arbres (gegants, ideals per fer tòtems i altres construccions en fusta). Però la fusta, per bona que sigui, si li plou dia si i l’altre també, acaba podrint-se. I amb ella, el tòtem. Encara més: el tòtem és un element que té una funció social concreta, amb un simbolisme important, lligat a persones i pobles concrets. El temps passa, i cal anar fent nous tòtems per anar explicant qui viu aquí i allà. Els vells tòtems no sols es podreixen, se’n van amb la gent que els va fer esculpir. Resumint, trobar tòtems de més de 100 anys és dificilíssim. Pots trobar restes mig desfetes a alguns indrets allunyats de la costa d’Alaska…

here Ghostwriter Headphone

Dissertation Statistics

Publicat dins de Alaska, Canadà, Estats Units, Pobles indígenes | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Parcs Nacionals dels Estats Units fa 100 anys

http://kurilo.pro/substance-abuse-essay/ Substance Abuse Essay

http://www.canalzoom.com/diythemes-thesis-wordpress-theme/ Diythemes Thesis Wordpress Theme Dos comentaris importants respecte d’aquest aniversari, i dels parcs nacionals dels Estats Units en general:
– Ells van inventar els parcs nacionals, el propi concepte. I l’han desenvolupat més que cap altre país. Aquesta és una de les claus del seu èxit.
– Penseu què estàvem fent nosaltres el 1916 (la major part d’Europa, matant-se a les trinxeres, i nosaltres, possiblement ni sabent de l’existència dels parcs nacionals). Ells ja estaven a l’estadi de crear un òrgan gestor comú, independent dels canvis de govern. D’això, ben aviat ja en farà 100 anys.

Publicat dins de Estats Units | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Crowdfunding i sanitat

http://planetside.co.uk/?help-writing-grime-bars Help Writing Grime Bars

http://palyazatok.ke.hu/?phd-thesis-dissertation-management Phd Thesis Dissertation Management

Comics Phd Thesis

How To Get Cialis Prescription From Your Doctor

http://www.csfederalismo.it/?how-to-write-an-application-letter-3-paragraphs How To Write An Application Letter 3 Paragraphs

http://www.ciudadesporlabicicleta.org/web/?construction-safety-dissertation Construction Safety Dissertation

Publicat dins de Actualitat, Estats Units, Internet | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Un ós mata a un noi als Estats Units

How To Write An Essay For Scholarship

Norbert Schirmer Phd Thesis Eren un grup de 5 estudiants. En arribar al bosc (una zona natural protegida a New Jersey, Estats Units) ja els van advertir que hi havia un ós per la zona. Ells van decidir seguir per veure l’ós, com si fos una bestiola del zoo. Primer error: si vas a veure fauna salvatge, no és com la dels zoos o la dels documentals de la televisió. Cal estar sempre molt alerta, i saber què s’ha de fer. Si no ho saps, deixe-ho per un altre dia.

Comprar Viagra Autentica Online

Personal Essay For Pharmacy Schools

De cop i volta (sempre és de cop i volta), l’ós els va mirar i es va començar a caminar cap a ells, sense cap signe d’atac (orelles enrere, esbofegaments, rascar el terra…), sembla ser. En resum, s’hi van acostar tant que finalment van aconseguir encuriosir l’ós. I aleshores, van començar a moure’s ràpid per fugir. Gravíssim error. Si l’ós es comença a acostar cap a tu, no et mous per res del món, et mantens en la teva posició, per por que tinguis. Si comences a córrer, passes a ser una possible presa. Les preses dels óssos tenen por, i corren. Si ho fas, l’ós de cop i volta pensa que potser ets un tiberi.

Os grizzli o bru, Katmai, AlaskaA més s’acostava l’ós, més s’espantaven, i més corrien. I aleshores van cometre l’error final: es van dispersar, cadascú va començar a córrer en una direcció. Es devien pensar que així el despistarien. I no, no va així. Els óssos tenen molt mala vista, són miops. Els 5 nois junts i quiets, a ulls d’un ós, eren una bestiola molt gran. No interessa, pot ser perillós per ell. Però els nois corrien (possible presa) i es dispersen (presa més petita, i per tant, més interessant i assequible). L´ós no es va despistar. Es va limitar a triar el que va veure més a prop o més fàcil, i cap allà se’n va anar. El va matar i se’l va anar cruspint.

Quan la policia va arribar, el van trobar al costat de les restes del noi, i el van matar. Lògic, ja que aquest ós, si s’hagués trobat amb altres humans, possiblement hagués atacat, ara ja sabia que fàcil era enganxar-ne un.

Sempre explico que no és cap perill anar a observar els óssos. Ara bé, sempre prenent totes les precaucions, i/o anant acompanyat d’algú que els conegui bé i sàpiga què fer en cada moment. Són animals salvatges, i cal respectar-los. Observar-los és un plaer, però no té res a veure amb els documentals de la televisió.

Sempre que hi ha victimes a causa dels óssos, hi ha hagut serioses imprudències, excessos de confiança. No són joguines ni animalets bufons, no ho pots oblidar mai.

Us deixo amb dues galeries de fotos, una d’un ós negre i una altre de grizzlis.

Publicat dins de Estats Units | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Yuma

Un dels indrets que he pogut visitar (per primera vegada) el darrer (sempre llunyà) estiu en el meu recorregut pel sud-oest dels Estats Units, ha estat la ciutat de Yuma, a Arizona. Es troba just a l’extrem oest de l’estat d’Arizona, a la frontera amb Califòrnia, i a tocar de Mèxic. A mi em sonava d’una pel·lícula de la Sara Montiel (quan feia d’índia), que havia vist de petitó a l’estiu, quan la televisió encara era en blanc i negre i de pantalla reduïda. Vés a saber perquè em va quedar gravada aquesta pel·lícula, tan sols recordo que la feien havent dinat, molta calor a fora i l’àvia fent la migdiada.

En fí, volia visitar diferents parcs nacionals del desert de Sonora, al sud de Califòrnia i d’Arizona, i Yuma era just allà al mig, parada perfecte per passar la nit. I cap allà me’n vaig anar.

També de jovenet, m’agradava molt una cançó d’un tal Albert Hammond anomenada “It never rains in Southern California” (Mai plou al sud de Califòrnia).

YouTube Preview Image

Doncs bé, a finals d’agost i principis de setembre, arriba el que anomenen el monsó (com a l’Índia): cada tarda plou a bots i a barrals, d’una manera que jo només havia vist al tròpic. Aigua per tot arreu, els parabrises a tot drap que no donaven a l’abast, l’autopista inundada, els cotxes aturats o anant molt a poquet a poquet… ha estat el primer contacte amb el monsó, que dies després vaig seguir patint, ja que si circules per carreteres locals (per on tendeixo a anar), pots patir un “flash flood” (nou terme dels americans per anomenar una riuada sobtada).

Tot plegat, abans de fer-se fosc, vaig arribar a Yuma. Els deus van decidir que ja havia patit la meva dosi diària, així que la ciutat em va semblar una delícia: vaig trobar el centre a la primera (no sempre ensopegues amb el “downtown” en aquestes ciutats extenses i encara més extenses de l’oest americà), hi havia un únic hotel nou de trinca i a bon preu, a distància a peu de Main Street (el carrer major, per entendre’ns). I Main Street em va entusiasmar: un antic carrer de l’oest, arquitectura del sud-oest, buit, un pel decadent, amb ànima. Hi vaig passejar amunt i avall, semblava un poble petit i apagat, un sol restaurant obert, però amb bona cervesa, em vaig menjar uns espaguetis americans, res de l’altre món (han copiat i versionat millor la pizza que la pasta, els americans).

A l’endemà, em vaig llevar, i cap a Main Street un altre cop. Feia un sol preciós, cel ben blau, dels que tant m’agraden, així que vaig engegar a fer fotos del carrer… que seguia buit i tranquil. Algun cotxe, alguna botiga oberta… Sortint de Main Street, vaig agafar el cotxe per seguir la meva ruta per Arizona. I aleshores vaig trobar l’altra Yuma, la ciutat viva i activa: un carrer llarg com pocs, amb un trànsit intens, amb centres comercials a banda i banda, benzineres, supermercats… Un resum extrem del que són les ciutats als Estats Units, possiblement com seran aviat a casa nostra: un centre mort, antic, preciós, decadent, i una zona comercial gran, activa, amb carrers amples, tots iguals a tot arreu. 

Main Street, Yuma, Arizona

Poc a poc, vaig anar sortint de Yuma. Quan condueixo, tot sovint vaig bevent cafè dolent americà, i sentint la ràdio. A Yuma, gairebé totes les emissores eren en espanyol. Algunes eren americanes, i altres mexicanes. Totes amb música, cançons amb lletres d’amors trencats, drames de tota mena. Però saps ben aviat si l’emissora és mexicana o americana pels anuncis. A les emissores americanes, anuncis de supermercats, preus en dòlars, pes en lliures. A les emissores mexicanes, anuncis del govern o l’oposició sobre una o altre llei o iniciativa política, res de preus ni pesos. Dos mons, amb una mateixa música.

I es clar, com que Yuma és tan a prop de la frontera amb Mèxic, a plena autopista, quan surts de la ciutat, et trobes un control de la policia americana de fronteres: poca broma. Gossos ensumant el cotxe, tots amb ulleres fosques, uns mega ventiladors per suportar la calor… en fí, un control de policia amb totes les de la llei. En dos dies que vaig estar circulant a prop de la frontera, vaig arribar a ensopegar amb 5 controls diferents. Sempre les mateixes preguntes: si era ciutadà americà, que els ensenyés la documentació, quan havia arribat i quan tenia previst marxar dels Estats Units, i en veure el passaport, em parlaven en espanyol. Seriosos, però correctes. Cap problema, però certament als que som poc valents, ens impressiona. És com passar fronteres, sobretot les africanes, sempre fan respecte.

Publicat dins de Estats Units | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari