El rei, el savi, l’escaquer i l’arròs

Com cada any, aquest darrer estiu vaig ser una mica més d’un mes per terres a l’altre banda de l’Atlàntic. Vaig fer un grup a Alaska i després vaig estar circulant per l’oest americà, fent un grapat de quilòmetres. I com sempre que faig quilòmetres, vaig amb la ràdio encesa, sentint la NPR la major part del temps. Una gran emissora. El fet és que vaig sentir una entrevista, crec que era per una solitària carretera de Dakota del Nord o Montana, que em va interessar molt. Parlaven amb un personatge (que ho sento, però no recordo el seu nom), que havia escrit un llibre sobre com la tecnologia anava canviant el món. I la seva tesi era la del rei i el savi, la història dels grans d’arròs i els escacs. A veure si ho sé explicar. El rei vol premiar a un savi que l’ha aconsellat molt bé. Li diu que li vol fer un regal d’agraïment, que demani el què vulgui. I el savi demana que li doni arròs, un gra pel primer quadrat de l’escaquer, dos pel segon, quatre pel tercer… i així successivament en progressió geomètrica. El rei es va sentir feliç. perquè el savi no li demanava massa cosa, i va acceptar. Però en arribar a mig escaquer, ja va començar a veure que allò de la progressió s’anava fent més i més gran. I al final, resulta que no hi havia prou grans d’arròs al món sencer per complir amb el regal.

Bé, el bon home de l”entrevista sostenia que ara mateix, som a la meitat de l’escaquer. Fins ara la tecnologia era un regal amb uns costos molt baixos, assumibles. Però cada cop va més de pressa, és de mal pair, i té uns costos més i més alts. Es carrega llocs i llocs de treball.

Bé, el personatge era americà, i per tant intrínsecament optimista, i deia que allò era un repte (els agraden molt els reptes, als americans). Però crec que més que un repte, això és un tsunami que obligarà a uns canvis estructurals a les societats, molt i molt importants. No sé si algú els té previstos, aquell bon home no ho semblava, i els polítics i opinadors diversos tampoc. Jo, ni idea. Ara bé, cal que en comencem a parlar, perquè opino que és la benzina de la crisi que estem vivint. No sé com quedarà l’economia després de tot aquest guirigall del deute i els bancs, però el que és ben segur és que els accelerats canvis tecnològics no permetran que res torni a ser com abans.

Quant a Francesc Nolla Pujol

Antropòleg, guia de viatges i propietari de la nano empresa Agama Taller de Viatges. Especialitzat en Alaska, Yukon, Oest del Canadà i l'Oest Americà dels Estats Units. A més dels viatges i els llocs on vaig, m'interessen un munt de temes relacionats amb les tecnologies d'internet.... i molts altres, però això ja queda fora dels objectius d'aquest blog.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Actualitat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *