Llops a Banff, tot un problema

Des de fa uns mesos, hi ha un tema que no para de sortir a les notícies dels diaris de l’Oest del Canadà, sobretot els de Calgary i els parcs nacionals de les Rocalloses. Us ho resumiré. Hi ha un grup de llops (sembla ser que són 5 adults) que fa temps que s’està apropant més i més sovint al poble de Banff, així com als llocs d’acampada i senders habituals i més transitats del parc.

Fa menys d’una setmana, un llop va atemorir a uns campistes, i els va obligar a cercar refugi dins del seu cotxe. Es va endur una mica de menjar, encara que res de carn. Aquest hivern se sap que un dia van arribar a entrar al poble de Banff, de nit, darrera d’un cérvol que s’hi refugiava. I molts altres casos en els que hi ha hagut un contacte entre llops i humans.

LlopEls responsables del parc estan amoïnats. No saben si aquest llop és sempre el mateix. Tampoc saben si és un llop jove, o és el mascle alfa del grup. Dos dels cinc llops porten collars amb localitzador, i saben que el grup es mou en un sol dia en un radi de gairebé 100 km. Ara mateix volen provar de posar collars a tots cinc exemplars adults (es sospita que hi ha cadells a un indret al que tornen constantment). Els han de poder adormir, i com caçar-los, no és gens senzill.

Tot plegat, ens trobem en un nou cas d’excés d’èxit. S’ha aconseguit reintroduir el llop i altres espècies (per exemple, ara mateix s’està reintroduint el bisó). Des d’un punt de vista de la gestió de l’entorn, tot va bé. Però la gestió del parc també va oli en un llum, i els turistes hi anem més i més sovint. Cada cop més gent que volem visitar aquests indrets on bèsties salvatges de veritat hi campen amb llibertat. I com ens agrada de veure-les. Fins que s’acostumen a nosaltres, sigui perquè ocupem el seu espai, o bé perquè els resulta molt més senzill de trobar menjar a les nostres escombraries. Anar darrera d’un gran cérvol que lluita per sa vida no és gens senzill, certament esgotador i perillós, fins i tot per un llop d’ullals allargats. Un tros de pa amb un mica de pernil de la nevera d’uns campistes, pot semblar-li una delicadesa, a un llop. I si s’hi acostuma, pot ser la seva sentència.

Això que us explico dels llops, està passant amb altres depredadors, com ara els óssos o les orques (heu sentit parlar de les que es mengen les tonyines dels pescadors de l’estret de Gibraltar?). Serà un dels temes que seran més difícils de resoldre, a mida que sigui més i més fàcil viatjar, a mida que ens calgui més i més buscar espais verds on veure que la natura encara existeix.

Quant a Francesc Nolla Pujol

Antropòleg, guia de viatges i propietari de la nano empresa Agama Taller de Viatges. Especialitzat en Alaska, Yukon, Oest del Canadà i l'Oest Americà dels Estats Units. A més dels viatges i els llocs on vaig, m'interessen un munt de temes relacionats amb les tecnologies d'internet.... i molts altres, però això ja queda fora dels objectius d'aquest blog.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Canadà, Fauna i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *